UN DIA A PISA

Diumenge... no ens caracteritzem per ser gaire tempraneros així que no hem canviat jajaja, ens vam despertar crec que sobre les 10h que per nosaltres ja és molt aviat jajaja, dutxeta, maletes, esmorzar i cap a Pisa.
Jo vaig esmorzar una espècie de croisant que em vaig comprar a Florència a una pastisseria de només coses sense gluten STARBENE, allò era el paraiso sin gluten, em molaria trobar alguna cosa semblant aquí a Barcelona, hauré d'investigar.
Un dia molt guapo a Pisa, passejades per tots els carrerons i una bona estona a la gespa de la Torre, definitivament Pisa em va enamorar.

 jijijii jo també volia la típica foto

jajajajajaj vam trobar al novato jajaja una altra "pancarta" amb les lletres tortes

 Relax a Pisa, quina ràbia que només es pot estar en aquesta zona, estava prohibit trepitjar la gespa i qualsevol s'atrevia a fer-ho amb tots els militars armats que hi havia per allà.

Segueixo sense superar la meva por a les altures, i mira que ho intento eeeh perquè intento pujar-me a llocs força altets... però em segueixo escagarrinant quan miro abaix.

Per dinar una pizza no congelada jajajaj, buena bonita y barata

PISA DE NIT

A Pisa no plovia  i vam arribar bé per buscar restaurant, vam fer una volta de reconeixement ... volíem sopar a un restaruant que havia buscat però estava a tope, una altra vegada sense sort amb els restaurants amb bona pinta buscats per internet, mare mevaaaa quina maldició que tenim grrrr..
Però no ens vam rendir així que buscant buscant vam anar a petar a un que no tenia mala pinta, ni idea de com es diu perquè l'he buscat i o surt al maps  i em vaig oblidar la tarja a sobre la taula jajajaj.
Però vam sopar de putíssima mare, buaaaaa Pisa I love you!!!!

 Aquest plat de gambes al forn va ser espectacular, IMPRESSIONANT DE BÓ, a mi Pisa ja m'ha guanyat, m'encanta Pisa, Pisa m'enamora jajajajaja

I després de sopar no em volia perdre la torre il.luminada. Una mica fluixa, em pensava que tindria més llumetes però tot i així em va impactar.

 Preciosa, la veritat és que no me l'imaginava així, ja veus tu quina tonteria, no??? perquè l'he vist en fotos per la tele,,, però veure-la en persona em va impactar, té alguna cosa màgica que em va enamorar, seria que tenia la panxa plena de coseta bona boníssima???

Vista, passejadeta i cap a dormir que a l'endemà havíem de despertar-nos que ens quedava un dia per investigar i descobrir tots els raconets de Pisa, i intentar dinar al restaurant La Tana.