M'ha anat super bé mirar altres blogs en els que explicaven coses sobre els seus viatges, i he pensat que podria fer una espècie de diari dels que fem nosaltres. Tot i que aquest blog és casi invisible jo el "fullejo" molt sovint, perquè en realitat el faig per mi i potser una mica pensant en els meus fills, per si quan són grans volen saber com era sa mare, què feia i com ho feia. Perquè ells hi són i ho saben però segur que amb els anys se n'obliden. Així que tot i que sóc molt poc estable intentaré anar fent.
Als 40 vam anar a Roma i als 41 a Pisa i Florència, mira ens mola Itàlia, així que pels 42 hi tornarem jejejeje.
El vol i l'hotel els vaig agafar a Pisa perquè em sortia més barat i a més vaig pensar que com només anàvem un cap de setmana només faríem Pisa i Florència ja la faríem un altre any o en una altra ocasió. Però després de llegir molts blogs vaig veure que potser Pisa se'ns quedaria petita i que dissabte passaríem el dia a Florència.
Vam agafar el tren i en una horeta vam arribar a Florència
Sobretot si agafeu el tren no us oblideu de validar els bitllets perquè encara que sembla que compres el bitllet per una hora concreta resulta que són vàlids per casi tota la vida i s'han de validar. Què passa si no es validen??? doncs multa al canto jajajajajaj. El revisor ens va explicar que la multa era de 60€ però ens va cobrar només 5€. El vam entendre perfectament. Però quan es va posar a parlar amb un home que hi havia al costat ens vam adonar que ens havia parlat en italo-castellà jajajajajajaja
Potser un dia i no sencer és massa poc per veure Florència i més com ens agrada a nosaltres, de paseito i relaxats parant allà on volem i prenent alguna coseta tranquil.lament. No vam poder disfrutar gaire perquè vam tenir la sensació d'anar amb masses presses.
A més a mi m'encanta anar a parar a algun restaurant i triomfar amb el menjar, a Roma ens va passar, vaig encertar en tots els restaurants, potser recordo els llocs per la panxa, no sé....
A Florència vam menjar a un restaurant que no ens va molar gens però teníem tanta gana (no havíem sopat el dia anterior i jo ni havia esmorzat) que ens ho vam menjar, però vam passar del postre per menjar-nos un mega gelat en condicions.
Un restaurant a Itàlia que a la carta posa que té la massa de la pizza congelada ja no em va fer gaire gràcia....
Risotto d'espàrregs també congelats!! i l'arroç tipus bomba, una pena de dinar soso soso i tirant a dolent, però la gana a vegades fa maravelles. Decepció total!!!!!
El meu botó i trípode nous molen molt però a vegades són complicats d'utilitzar, o el mòbil es torna boig i comença a fer mil fotos, o passa massa gent que no veu el mòbil i passen pel mig o què sé jo, passen mil coses i m'enfado una mica grrrrrrrrr
Així que ens vam barallar per fer una foto a la catedral....
Estem fora de la foto jajajjaja, nomes es veu el caparró d'en Marc, però jo no desespero perquè a vegades surten bé jijij.
Passejant passejant vam arribar a una plaça no recordo el nom hi vaig agafar uns mapes d'un punt d'informació, el noi em va sentir parlar i em va preguntar, total que al final va acabar explicant-nos on i com havíem d'anar, ens va fer el tour gratis. Quan vam marxar el Marc em va dir, què, tu fent amics com sempre, no??? jajajaj
Vam seguri passejant...
En vam trobar dibuixos a les senyals com a Barcelona, però aquí estaven totes juntetes a la zona abans d'arribar a la plaça Michelangelo, Maaarc foto en aquesta, foto en aquella...
Cabines per tot arreu, que raro, no????
I el millor moment de Florència, arribar a la plaça Michelangelo i contemplar Flròrencia des d'allà amb un tio tocant i cantant, va ser genial, ens vam quedar una bona estona sentats allà, relaxats, va sortir una mica el sol i entre la música i les vistes vam viure un momentazo que va fer que se m'oblidés lo malament que havíem dinat.
MMmmmmm viatjar amb en Marc dóna gust, tot és molt més guai,, els petits moments es converteixen en moments màgics, aiiiii Marquito tastimu mugulló.
La predicció del temps havia sigut duant tota la setmana que dissabte plouria i per sort en tota la visita no ens va ploure, fins i tot va sortir una miqueta el solet a la plaça Michelangelo, pero sobre les 19h va començar a ploure i vam decidir que millor tornàvem cap a Pisa i sopàvem allà, que potser triomfàvem més que en el dinar.
Aquesta vegada sí que vam validar els bitllets.
