diumenge, 14 de febrer del 2016

MENJAR A CARCASSONNE

Jo no sé per què, però a vegades tenim mala sort amb els restaurants que busco pel maps. Tenia preparada una mini ruta culinària en algun restaurant i bareto interessants que vaig trobar tot buscant per internet.
El primer, cagadaaaaa, Le QC que tenia pintassa amb els seus sofàs i tapetes i que obria fins les mil, va resultar que tant divendres com dissabte a qualsevol hora que passéssim estava tancat.
El dissabte volíem sopar a un restaurant que m'havia agradat http://www.lejardinenville.fr/, tenia una pinta molt bona. Dissabte a la nit ens proposem arribar fins allà, estava a les afores, vam haver de caminar bastant per una espècie d'urbanització, cada vegada feia més pinta de que no existiria igual que l'altra, allà no hi havia cap bar ni restaurant ni res, però vam seguir caminant... síiii allà estava, moníssim, amb molt bona pinta, no era un restaurant típic per a turistes, allò estava ple de gent d'allà, ooooooh soparíem super béeeeee
Doncs nooooo, era St Valentí i estava tot reservat, vaig voler morir!!!! Coooooom????? Mira que havia pensat en fer reserva però clar vaig pensar que no caldria i que a més estàvem de mini vacances i no volíem tenir horaris establerts, doncs cagadaaaaa, es veu que el dia dels enamorats els francesos surten a sopar porai grrrrrr.
El local tenia molt bona pinta i a la noia li va sapiguer greu no poder-nos donar taula, i ens va recomanar un altre restaurant molt a prop que tenia encara millor pinta, però també estava ple.



Le Clos des Framboisiers, un lloc molt mono però també tot ple...


 El temps corria en la nostra contra, perquè allà no és com aquí que pots sopar fins a les 23h de la nit, així que vam tornar a la civilització a veure si trobàvem un restaurant, n'havíem vist un parell que no tenien mala pinta, però quan vam passar ja estaven plens, al final ja desesperats vam trobar-ne un que era petit, no hi havia gaire gent i no inspirava gaire confiança, però el noi va ser molt amable i ja no hi havia més opcions.
Al final vam sopar més que bé. Menys mal perquè si no buuurrrfff no hagués sapigut com arreglar-ho jajajajaj
http://www.letrivalou.fr/




 Els dinars a la Cite van estar correctes, ens vam llançar a les crepes de blat serracè i pizza i no ens vam complicar gaire l'existència, de totes maneres he de dir que personalment les de la nostra creperia bretona de barna li donen mil voltes a la que vaig menjar allà....


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada